veguide

Veguide és una app, destinada a donar a conèixer restaurants de cuina vegetariana i vegana, segons la ubicació, el cost, el tipus de menjar i molts altres filtres.

co(n)razón

Conrazón és un projecte sobre les obres seriades. Mitjançant la creació d’un motlle amb un cor de porc real.

Vam crear aquestes peces de possibilitats infinites. La tria del cor de porc no és aleatòria: és el més semblant a l’humà (se’n fan trasplantaments i tot!) i és el que tenia més concordança amb la reflexió que volíem fer amb aquesta obra.

Amb elles (i aprofitant que s’apropa Sant Valentí) reflexionem de manera irònica sobre la comercialització i banalització actual que es fa de l’amor. Ens trenquen el cor, ens l’omplen de colors i l’entreguem a algú però, com és portar a terme literalment aquestes expressions?

A les fotografies podem veure tres exemples diferents: el cor bàsic blanc, el cor enamorat vermell i el cor trencat, de color negre (remetent a la putrefacció).

Projecte conjunt amb Alba Bras

evolution

Evolution és la fusió d’un llibre d’artista amb un bestiary, el llibre d’artista és una reinterpretació i adaptació d’un concepte, i un bestiary és representació l’evolució de diferents espècies d’animals. 

Evolution representa a tres animals: l’ocell, el tauró i el tigre (aire, mar i terra).

Les lamines estan fetes mitjançant la tècnica de punta seca, i enquadernares en acordió, cobertes amb una tela i paper vegetal.

Projecte conjunt amb Marta Salagre i Paula Socias

¿y tú como me ves?

A Espanya es registren una mitjana de quatre violacions diàries. Aquestes són les dades oficials registrades i per tant denunciades.

Tot i això, la majoria de violacions i agressions no s’acostumen a denunciar i la víctima ha de conviure amb la por, amb el record i amb el silenci de no tenir proves, ni força i amb no comptar amb un estat on la llei la pugui ajudar davant d’aquesta barbàrie. La víctima queda sense veu, es converteix en un cos més davant un violador que queda immune davant la destrossa mental. (i per desgràcia també molts cops física) d’una persona que no reclamava ni incitava això.

Aquesta és la premissa d’on parteix el projecte ¿Y tú cómo me ves?. Pregunta a l’espectador com veu a una dona. Les transparències de la tela creen l’efecte visual de veure-la nua però també hi entreveus els ossos. Amb aquesta peça artística volíem criticar la visió masclista que s’estableix sobre la dona.

Les teles ens fan jugar amb la delicadesa i transparència (conceptes oposats al que s’aplica al fet d’una violació). A més, sempre s’ha vinculat des d’una visió masclista a la dona amb la costura i els teixits. Però ara, tot i estar formada per tres teles i aparentment semblar nua; segueix sense insinuar-se ni incitar a què algú la menyspreï ni agredeixi.

Sense rostre per donar veu a qui no han tingut forces per parlar.

Projecte conjunt amb Alba Bras

unknown

unknown és una revista que vol donar visibilitat a totes aquelles artistes dones que sempre han estat allà però mai han rebut el reconeixement que mereixen pel simple fet de ser dona. Fer visible no simplement a les artistes desconegudes del passat, sinó també a les d’avui en dia.

És una plataforma per a totes aquelles dones que dia a dia trenquen esquemes i mouen fitxa cap a un món més igualitari.

La revista es divideix en tres parts, la primera part són quatre articles explicatius de dos artistes del passat i dos del present, la segona secció són articles variats, tots relacionats amb dones. I finalment una secció d’articles escrits per lectores. La finalitat és que en acabar la revista coneguin a alguna dona que abans no coneixien. I que a poc a poc anem creant una cultura femenina poderosa i rica.