¿y tú como me ves?

A Espanya es registren una mitjana de quatre violacions diàries. Aquestes són les dades oficials registrades i per tant denunciades.

Tot i això, la majoria de violacions i agressions no s’acostumen a denunciar i la víctima ha de conviure amb la por, amb el record i amb el silenci de no tenir proves, ni força i amb no comptar amb un estat on la llei la pugui ajudar davant d’aquesta barbàrie. La víctima queda sense veu, es converteix en un cos més davant un violador que queda immune davant la destrossa mental. (i per desgràcia també molts cops física) d’una persona que no reclamava ni incitava això.

Aquesta és la premissa d’on parteix el projecte ¿Y tú cómo me ves?. Pregunta a l’espectador com veu a una dona. Les transparències de la tela creen l’efecte visual de veure-la nua però també hi entreveus els ossos. Amb aquesta peça artística volíem criticar la visió masclista que s’estableix sobre la dona.

Les teles ens fan jugar amb la delicadesa i transparència (conceptes oposats al que s’aplica al fet d’una violació). A més, sempre s’ha vinculat des d’una visió masclista a la dona amb la costura i els teixits. Però ara, tot i estar formada per tres teles i aparentment semblar nua; segueix sense insinuar-se ni incitar a què algú la menyspreï ni agredeixi.

Sense rostre per donar veu a qui no han tingut forces per parlar.

Projecte conjunt amb Alba Bras